| lunes, 7 de diciembre de 2009 |
| Més violència o més visible? |
Quants estudis es fan a l'any sobre la violència de gènere? Quants informes? Quantes enquestes? Quantes manifestacions? Quantes denúncies? Quantes vegades s'han fet perfils dels agressors de violència de gènere? I quantes vegades de víctimes? Quants estan patint, pateixen i patiran violència de gènere? Quants han mort?
No crec en els números per què no crec que realment reflecteixin la realitat. No crec tampoc en algunes de les solucions que es plantegen a aquesta gran problemàtica, per que no crec que una persona que ha maltractat recondueixi el seu comportament pel fet de ser detingut i castigat amb penes de presó, per exemple.
Un índex de denúncies no reflecteix realment un problema social com el del maltractament, entre altres motius, per què moltes de les persones maltractades no denuncien per raons culturals. A més, nonomés les dones consideren que han d'aguantar el que sigui del seu marit, ja que li pertanyen i estan sotmeses a la seva voluntat, per por, pels diners, etc. També els homes, cada vegada més són víctimes de la violència de gènere, i no volen denunciar que la seva dona els maltracta, ja no físicament, sinó psicològicament.
Un país amb més denuncies per maltractaments no és per definició un lloc on hi ha més maltractaments, no és més que la prova de que més gent creu en el sistema legal i penal per resoldre aquesta situació. La Llei Integral sobre la violència de gènere de finals de 2004, ha fet que més gent denuncii al nostre país, i que més homes també reconeguin que són víctimes del que històricament eren gairebé úniques protagonistes les dones (també per que s'ha reconegut la violència no física, és a dir psicològica com a violència de gènere). Tot i això, no han disminuït ni les denuncies, sinó que han augmentat les morts i persisteix la sensació d'indefensió. Una possible explicació al augment de les morts és que al estar més estrictament controlada la violència, els agressors només tindran una única ocasió per fer 'justícia', així que les agressions són més contundents. Tot i això, el que cal és evitar la violència, no deixar que es produeixi, i si es produeix no deixar-la sense càstig.
La pregunta que em faig cada vegada més, és si en lloc de solucionar el problema no en creem de nous i empitjorem algunes situacions (no vull dir amb això tampoc que tot sigui negatiu, també han millorat o solucionat la seva situació algunes persones). El que ara ven és dramatitzar els casos, mediatitzar la violència de gènere, que més que un dret a protecció i emparament, acaba sent una font de beneficis i lucre per alguns.
Tot plegat sona pessimista, però no tant si em quedo amb la idea de que violència de gènere sempre n'hi ha hagut, n'hi ha i n'hi haurà, però la gent cada vegada està més mentalitzada de que pot actuar a nivell legal i no està obligada a aguantar aquesta situació, i que cada vegada hi ha més mesures per poder combatre-ho. A més, sumar idees porta a un front més comú per combatre des de més fronts i les possibles solucions són més, i el poder i la pressió social també és superior.
Que per dir les coses en veu alta tampoc es solucionen, però sí que els problemes semblen més visibles. Això no significa però, que hagi crescut el problema, sinó que ha sortit del silenci.Etiquetas: denúncia, gènere, llei, silenci, solució, violència |
posted by .sfp @ 3:41  |
|
|
|
|
| criminales |
 
 
|
| antecendentes |
|
| expedientes |
|
| Shoutbox |
"Un quejido, sordo y entrecortado al comienzo, semejante al sollozar de un niño, que luego creció rápidamente hasta convertirse en un largo, agudo y continuo alarido, anormal, como inhumano, un aullido, un clamor de lamentación, mitad de horror, mitad de triunfo, como sólo puede haber brotado en el infierno de la garganta de los condenados en su agonía y de los demonios exultantes en la condenación."
Edgar Allan Poe |
| cómplices |
|
|
| Powered by |
 |
|
Publicar un comentario