| lunes, 21 de diciembre de 2009 |
| Dret a castigar? |
Reprodueixo la definició de justícia del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (edició de 1996):
Virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat, hom és inclinat a donar a cadascú el que li pertany, a respectar el dret, una de les quatre virtuts cardinals. || Allò que s’ha de fer segons dret i raó; poder de fer-ho; exercici d’aquest dret. || Exercici de la justícia per qui n’està encarregat. || Qualitat d’allò que és fet amb equitat.
Qui té dret a castigar legalment, són els jutges. Dic legalment per que, en realitat m’estic preguntant el per què la justícia ‘dels jutges’ no acostuma a coincidir amb la justícia del carrer i per què la gent prefereix pendre’s la justícia per la seva pròpia mà.
Un problema està en que alguns jutges acaben resolent la seva feina maquinalment, sense atendre a la possibilitat de fer un estudi paricular de cada cas. Amb això tampoc els vull culpar directament, perque és sabut que el sistema judicial està saturat de feina per la mala gestió d’anys, l’acumulació de resolucions pendents, l’increment de procediments legals a resoldre, etc.
Això em porta a pensar que la gent ja està cansada de patir injustícies, desemparament, tensions, pagar les despeses que genera i esperar. Acaba tirant pel dret i fent el que creu que es just. El problema el trobem aleshores principalment en 2 punts: primer legalment no tenim dret a exercir la justícia (a no ser que siguem jutges) i segon, quan l’exercim acostumem a traspassar els límits legals.
Ens agrada castigar, ens agrada creure que d’alguna manera som ‘totpoderosos’ i tenim el poder de la situació, tenir algú pendent, retornar el mal que un dia ens van fer projectant-lo vers una altre persona...
La gent no creu en la justícia. Jo tampoc. Això ens porta a voler decidir què és i què no és just, i aleshotres es produeixen càtics com el de Lisbeth Salander al seu segon tutor. Està bé? És just? Existeix la veritat? Existeix, doncs, la justícia?
Les respostes a les preguntes formulades abans poden ser molt variades i complicades. Personalment crec que almenys el càstic és bastant equilibrat... Tots dos quedaràn marcats de per vida tot i que de maneres diferents; Lisbeth quedarà marcada almenys psicològicament (tot i que costi de creure sent freda com és), però ja s’encarrega de que el tutor també quedi marcat físicament pel tatuatge que portarà de per vida a l’estómac, el de ‘Sóc un sádic porc, fill de puta i un violador’. |
posted by .sfp @ 3:38  |
|
|
|
|
| criminales |
 
 
|
| antecendentes |
|
| expedientes |
|
| Shoutbox |
"Un quejido, sordo y entrecortado al comienzo, semejante al sollozar de un niño, que luego creció rápidamente hasta convertirse en un largo, agudo y continuo alarido, anormal, como inhumano, un aullido, un clamor de lamentación, mitad de horror, mitad de triunfo, como sólo puede haber brotado en el infierno de la garganta de los condenados en su agonía y de los demonios exultantes en la condenación."
Edgar Allan Poe |
| cómplices |
|
|
| Powered by |
 |
|
Publicar un comentario