| lunes, 4 de enero de 2010 |
| Just? |
Reprodueixo la definició de justícia del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans:
1 f. [LC] [RE] [FS] Virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat, hom és inclinat a donar a cadascú el que li pertany, a respectar el dret. Practicar la justícia. Obrava sempre segons la justícia. Això és de justícia.
2 1 f. [LC] [DR] Allò que s’ha de fer segons dret i raó. Fer justícia. Cal fer justícia a les seves virtuts, cal reconèixer-les.
2 2 f. [LC] [DR] Poder de fer-ho. La justícia divina. La justícia humana.
2 3 f. [LC] [DR] Exercici d’aquest poder. Demanar justícia. Obtenir justícia.
3 f. [LC] [DR] Exercici de la justícia per qui n’està encarregat. Ministre de Justícia. Consellera de Justícia. Administrar justícia. Recórrer a la justícia.
4 1 f. [LC] [DR] Qualitat d’allò que és fet amb equitat. La justícia de la meva petició. La justícia d’una causa.
4 2 [SO] [FS] justícia social Concepte de justícia que incorpora el reconeixement dels drets socials dels individus, atenent no solament a llur treball, sinó també a llurs necessitats.
5 1 m. [HIH] [PR] Oficial municipal de justícia a les ciutats, les viles i els llocs reials del Regne de València.
5 2 m. [HIH] [PR] Al Regne d’Aragó, magistrat reial que tingué l’origen en el jutge o en la justícia de la cort reial.
Existeix la veritat? Existeix, doncs, la justícia?
Qui té dret a castigar legalment, són els jutges. Dic legalment per que, en realitat m’estic preguntant el per què la justícia ‘dels jutges’ no acostuma a coincidir amb la justícia del carrer i per què la gent prefereix pendre’s la justícia per la seva pròpia mà.
Un problema està en que alguns jutges acaben resolent la seva feina maquinalment, sense atendre a la possibilitat de fer un estudi paricular de cada cas. Amb això tampoc els vull culpar directament, perque és sabut que el sistema judicial està saturat de feina per la mala gestió d’anys, l’acumulació de resolucions pendents, l’increment de procediments legals a resoldre, etc.
Això em porta a pensar que la gent ja està cansada de patir injustícies, desemparament, tensions, pagar les despeses que genera i esperar. Acaba tirant pel dret i fent el que creu que es just. El problema el trobem aleshores principalment en 2 punts: primer legalment no tenim dret a exercir la justícia (a no ser que siguem jutges) i segon, quan l’exercim acostumem a traspassar els límits legals.
Ens agrada castigar, ens agrada creure que d’alguna manera som ‘totpoderosos’ i tenim el poder de la situació, tenir algú pendent, retornar el mal que un dia ens van fer projectant-lo vers una altre persona...
La gent no creu en la justícia. Jo tampoc. Per això ens la prenem per la nostre mà i... sí castiguem, i ho fem amb la pena màxima i ens agrada. I el que és putjor de tot... ho trobem just.Etiquetas: càstic, injustícia, judicis, justícia, veritat |
posted by .sfp @ 8:25  |
|
|
|
|
| criminales |
 
 
|
| antecendentes |
|
| expedientes |
|
| Shoutbox |
"Un quejido, sordo y entrecortado al comienzo, semejante al sollozar de un niño, que luego creció rápidamente hasta convertirse en un largo, agudo y continuo alarido, anormal, como inhumano, un aullido, un clamor de lamentación, mitad de horror, mitad de triunfo, como sólo puede haber brotado en el infierno de la garganta de los condenados en su agonía y de los demonios exultantes en la condenación."
Edgar Allan Poe |
| cómplices |
|
|
| Powered by |
 |
|
Publicar un comentario