| domingo, 17 de enero de 2010 |
| Ni seguretat, ni llibertat per tothom |
Bon any nou 2010! I quan dius que comença aquest bon any? El nou ja l’hem començat fa dies… des d’aleshores ja m’han robat dues vegades. El dia 3 em van obrir el moneder mentre passejava per un mercat, i el dia 8 em van robar al metro un moneder amb les claus del cotxe, de casa i una cable del reproductor MP3. En tots dos casos es va utilitzar l’aglomeració de gent per fer el robatori.
Estic insegura. Al carrer i al metro, i als locals en general, fora de casa. Qualsevol pot robar-me lliurement sense ser atrapat, ni jutjat, ni penat. I jo, em sento insegura, incòmode, dèbil i estúpida.
Mentre tu perds el temps anant a fer les denúncies, perd el temps anulant targetes i demanant còpies... Què fan les autoritats davant d’això? M’avisen per dir-me que han trobat la cartera, em donen un telèfon i ja trucaràs per esbarallar-te amb el policía de torn que trobis per aconseguir que t’enviin el moneder. Truques i et diuen que allà no és i que truquis a un altre número. Aquell és una centraleta i el qui t’atén et pregunta si el que pretens és que et solucioni la paperetai et dona un altre número.
Al altre número no et pot atendre ningú dels qui s’encarrega, no hi són cap de les vegades que truques. Quan aconsegueixes parlar ja acabes donaznt per perdunt el moneder, per que el policia que t’atén et diu que no en sap res i que no està al registre, que li demanarà al company i que ja em trucaràn.
En definitiva, ara per ara tot està perdut. El moneder amb les claus vesasaberonpara i el moneder amb els documents i les targetes... no se sap exactament on.
No em sento lliure de poder portar determinada roba i complements per guardar allò que porto de valor, si no estic alerta fàcilment poden violar la meva intimitat i seguretat.
I aquests lladres... segueixen lliures, i el pitjor de tot, és que segueixen robant per que saben tot el que poden fer sense rebre un castic legal greu.
 Etiquetas: denúncia, inseguretat, llibertat, robatori, seguretat |
posted by .sfp @ 14:41  |
|
| 1 Comments: |
-
El cuento de nunca acabar, nena, el cuento de nunca acabar...
I torna't a fer els carnets, i torna a canviar els panys.
El meu tampoc l'han trobat.
Estem vivint en un bucle de desgràcies.
|
| |
| << Home |
| |
|
|
|
| criminales |
 
 
|
| antecendentes |
|
| expedientes |
|
| Shoutbox |
"Un quejido, sordo y entrecortado al comienzo, semejante al sollozar de un niño, que luego creció rápidamente hasta convertirse en un largo, agudo y continuo alarido, anormal, como inhumano, un aullido, un clamor de lamentación, mitad de horror, mitad de triunfo, como sólo puede haber brotado en el infierno de la garganta de los condenados en su agonía y de los demonios exultantes en la condenación."
Edgar Allan Poe |
| cómplices |
|
|
| Powered by |
 |
|
El cuento de nunca acabar, nena, el cuento de nunca acabar...
I torna't a fer els carnets, i torna a canviar els panys.
El meu tampoc l'han trobat.
Estem vivint en un bucle de desgràcies.